Dir el vers

Digueu-lo en veu alta, uns quants. Què el fa sonar com un tot? Busqueu-ho en els sons, els accents i la rima.

Josep Carner, «L'argentí professional»Oliva, p. 19

1. Són dos decasíl·labs femenins, i tots els accents cauen en síl·labes parells.
2. Les tòniques del primer vers són totes [á]. Les del segon, totes [é], llevat de la desena, que és [á] perquè rima, i de la quarta, que té un accent menys fort que la sisena.
3. Totes les àtones dels dos versos són [ə].
4. El segon vers són dues frases unides per una sinalefa, idèntiques llevat del verb.
5. La rima: recalca / falca.OLIVA, P. 20

Busqueu on es toquen dues vocals i digueu si es fonen o no.

1. A la síl·laba vuitena del primer exemple: sil·labació (resolta amb elisió).
2. A les síl·labes segona i tercera del segon vers del segon exemple: hiatus.
3. «La combinació és la mateixa [i,ə].» — «El metre, doncs, és un element modificador de les solucions de vocals en contacte.»

Compteu les síl·labes de cada vers fins a la darrera tònica. Quines vocals es fonen?

Josep Carner, «Albada per a una dormilega» (fragment)Oliva, p. 55

Compteu fins a la darrera tònica. Fixeu-vos que s'alternen versos masculins i femenins.

Josep Carner, «Cançó d'una quarantena» (fragment)Oliva, p. 56

Compteu fins a la darrera tònica. Quines vocals es fonen?

Josep Carner, «El pou»Oliva, pp. 56–57

Compteu fins a la darrera tònica. Quines vocals es fonen?

Josep Carner, «Angoixa de l'alta nit»Oliva, p. 57

Compteu fins a la darrera tònica. Compareu germà i amb l'herbei és.

Josep Carner, «Desolació»Oliva, p. 58

Digueu-los. Quin metre tenen? On és el tall?

1. Tots dos són octosíl·labs cesurats 4 + 4: 1 2 3 4́ (5) / 1 2 3 4́ (5) (6)OLIVA, P. 60
2. «A Hebe»: tots els hemistiquis són femenins i no hi ha rima. Recitat, el podríem confondre amb vint-i-quatre tetrasíl·labs femenins.OLIVA, PP. 59–60
3. «La vida i el vi»: hi ha rima, i els segons hemistiquis alternen femení i masculí. La rima indica el final de cada vers.OLIVA, P. 60

Compteu-lo. On és el tall?

J. V. Foix, Sol, i de dol, primer sonetOliva, p. 61

1. Decasíl·lab 4 + 6: 1 2 3 4́ / 1 2 3 4 5 6́ (7)OLIVA, P. 61

Compteu-lo. On és el tall?

Josep Carner, «Cançó de l'amor enllarat», primera estrofaOliva, p. 62

1. Decasíl·lab 5 + 5: 1 2 3 4 5́ (6) / 1 2 3 4 5́ (6) — «com a suma de dos pentasíl·labs».OLIVA, P. 63

Poseu la cesura a cada vers. N'hi ha cap que s'hi resisteixi?

Josep Carner, «Cel i riu»Oliva, p. 63

1. Alexandrí bimembre 6 + 6: 1 2 3 4 5 6́ (7) / 1 2 3 4 5 6́ (7)OLIVA, P. 63
2. L'últim vers és l'excepció: la sisena síl·laba és de, àtona, i el vers «es resisteix a ser recitat» com a 6 + 6. És un 4 + 8: jo só menys sol / dins de ma barca tota solaOLIVA, P. 64

Digueu-les. Quin ritme té cadascuna?

1. El català «tendeix a originar seqüències de ritme binari o ternari, o bé mixtes».OLIVA, P. 37

binariun batec fort cada dues síl·labes: A T A T… ternariun cada tres: A A T A A T…

Digueu-lo agrupant les síl·labes de maneres diferents. Quines són vers, i quina el trenca?

Oliva, p. 101

Quin patró es repeteix? Es pot dir sense convertir-lo en una tirallonga?

Quin patró es repeteix dins de cada vers?

Josep Carner, «Estels», primera estrofaOliva, p. 83

1. La seqüència AAT es repeteix quatre vegades per vers, en un poema d'alexandrins cesurats.OLIVA, P. 83

Digueu-les. Ordeneu-les segons la força que hi té mà, de més a menys.

Apliqueu les regles. On són les T? Com es pot dir l'inici?

Josep CarnerOliva, p. 39

1. oh dolça NIT, al NOStre aJUT vinGUda!
2. Dues opcions per a l'inici: (1) Óh dolça nít, inici d'un ritme ternari; (2) Oh dólça nít, inici d'un ritme binari.
3. La (2) iguala el vocatiu a la resta del vers. La (1) aïlla el vocatiu i li dona un ritme ternari, mentre la resta del vers manté el binari.OLIVA, PP. 39–40

Marqueu les T. On hi ha massa àtones seguides? On es pot recolzar?

Josep CarnerOliva, p. 98

1. A A A T A A A A A T A
2. BINÀRIAA Á A T A Á A Á A T A
3. TERNÀRIAÁ A A T A A Á A A T A
4. En tots dos casos el recolzament cau en síl·labes A situades en els mateixos contextos que les T.OLIVA, PP. 98–99

Dues maneres de dir-lo: una segueix el compàs, l'altra la frase.

Josep Carner, «Joc de tenis», v. 1Oliva, p. 99

1. A T A A A T A A A T A
2. A T A Á A T A Á A T A — recolzament a la quarta i la vuitena. Damunt rep una accentuació invertida, «però correcta com a elocució mètrica binària».
3. Anaves / damunt l'herba / de la prada · A T A / A A T A / A A T A → amfíbrac, peó tercer, peó tercer.OLIVA, PP. 99–100
4. Compareu-ho amb avança l'aigua: aquí no es perd cap accent màxim, i per això la tensió preserva el vers.OLIVA, P. 102

Marqueu T i A a cada vers. Què es repeteix?

Poseu T i A a cada vers i compareu-lo amb el model. On no encaixa?

modelW S W S W S W S (W) (W)Oliva, p. 46

S · Wtemps forts i temps febles del model (Oliva, p. 45). tensióel que passa quan el vers real no coincideix amb el model.

Josep Carner, «Enyor», vv. 8, 4 i 2Oliva, pp. 46–47

Quins versos trenquen quina regla? Com es diu una ratlla que s'acaba a mitja paraula?

On s'acaben les frases i on s'acaben els versos?

Digueu-lo com si fos prosa. Compteu-lo. Ara digueu-lo com a vers.

Josep Carner, «Adam s'adreça a Eva»Oliva, p. 104

1. Alexandrins de 6 + 6: Déu meu, ¿on és l'antiga / tranquil·litat del món?
2. Sense la pausa de la cesura, «sintàcticament aberrant», entre antiga i tranquil·litat, l'alexandrí «queda immediatament destruït»: l'antiga tranquil·litat del món fa nou síl·labes, i amb les quatre de l'inici, tretze.
3. «no és pas estrany de sentir, al teatre, per exemple, actors que s'entesten a ignorar el valor de les cesures i les fronteres de vers a favor d'una suposada "naturalitat expressiva".»OLIVA, P. 104

És un octosíl·lab. On hi ha la sinalefa? Amb qui va ho: pel sentit, i pel vers?

J. V. Foix, «Ho sap tothom i és profecia»Oliva, pp. 103–104

1. «El pronom feble ho és constituent immediat del verb i no pas del subjecte; però la sinalefa és obligatòria si volem conservar el vers, i, en conseqüència, es converteix en enclític de coraller.»OLIVA, P. 104

   constituent immediatcadascuna de les peces que la sintaxi ajunta directament: ho va amb sap. enclíticmot àton que es recolza en el mot d'abans.

2. Aquí no s'hi pot parar.

Al segon vers, volava i el es fonen. La síl·laba fosa va amb el verb o amb l'article?

Josep Carner, «Joc de tenis»Oliva, p. 103

1. A A T A A T A A A TCONTORN DEL SEGON VERS
2. LA QUE PREFEREIX OLIVAAAT / AAT / AAAT — la darrera síl·laba de volava es queda amb l'article el.
3. LA QUE LI SEMBLA PITJORAATA / AT / AAAT
4. «l'article forma constituent immediat amb teu braç, i no pas amb el verb.»OLIVA, P. 103